Tants cops com ens mateu

Brams

Som resistents penjats en forques fora vila,
som gent del poble que un dia vau cremar,
nois africans rebel·lats als esclavistes,
bruixes cremades per turbes d'ignorants.

Som enterrats a la fossa de Porreres,
les dones mortes i violades de Nankin,
som Gaza, som Mauthausen, som Sabra i Xatila,
vint mil cadàvers del setge de Besiers.

Un dia us vam fer nosa
i ens vàreu sentenciar,
creient que eliminant-nos
us podríeu llevar
del tot
el nostre rastre.

Som aquí altra vegada
i tornarem tants cops com ens mateu,
insistentment,
per fer memòria clara
i que per boca d'altres
se senti nostra veu.

Som pobles maies massacrats a Guatemala,
obrers vaguistes de Gasteiz assassinats,
veïns de Ciutadella, l'Any de sa Desgràcia,
el genocidi armeni fet i renegat.

Vosaltres us refiàveu
que el temps ho cura tot
com un dolç anestèsic,
i acaba fent llavor
la pau
damunt l'oblit.