Tauler d'escacs
Si amb el teus ulls no poguessis
veure el nostre cel ben clar
si la teva mà no toqués
sorra càlida per a plantar.
T'estaries perdent la vida que va passant
assegut en cuir i ferros
dues rodes per a caminar.
Un accident el fa ser com una peça d'escacs
que no encaixa en el tauler
que no pots moure endavant
ni endarrere perquè no serveix.
No és tan alta ni tan forta ni espera matar
en una societat que és un tauler d'escacs.
Aturat davant d'escales
sense rampa no entraràs
ningú ha pensat en les rodes
són cames per a caminar.
És el símil de la vida
que et torna a barrar el pas
i veus el tren que s'allunya
no el podràs agafar mai.
Quan el teu cos calor et demana
una part no et respondrà
el teu sexe és adormit
sense opció de despertar.
Pensaràs en alguna dona
la ràbia et farà mal
però el sexe també es troba
de mitja esquena cap avall.
Autor(es): Francesc Saltor
