Temps
Ja és fosc com sempre
quan surts a meditar
vius massa de pressa
per perdre't aquests detalls.
Sotmès com sempre
a aquella pressió constant
el temps se't menja
i res no ho pot evitar.
Sé que aquella estona és màgica per mi
res pot ser impossible
si jo ho veig.
Sempre necessites
allò que no tens mai
quan més ho desitges
és quan et fa més ma
i encara que sempre
ho tiris tot endavant
una por et domina
quan veus on t'estàs ficant.
Autor(es): David Rosell
