Temps de corones
Cada nit quan embarca
el mateix remugar
sent la dona que plora
els sanglots que retronen
fins al següent far
I mirant intranquil•la
s'imagina que el veu
cavalcant les onades
si fossin bressades
de la seva pell
Amada meva
no ploris més
demà a trenc d'alba
demà a trenc d'alba
jo tornaré
Una albada trencada
per un mal despertar
es vesteix espantada
corrents va a la cala
on és el meu amant?
Les setmanes nedaven
però aquell temps no era seu
i una tarda ancorada
s'encalla a la platja
un escrit que era d'ell
Amada meva
no tornaré
que el vaivé de les ones
et facin corones
que jo no et vaig fer
