Temps De Fòbies
Temps de fòbies,
Temps de fòbies…
Temps de fòbies,
Temps de fòbies…
Però em sento bé cantant
Seduït per l’encant
Ara em vull obrir
I estiguis amb mi
Conviurem plegats
Temps de fòbies,
Temps de fòbies…
Temps de fòbies,
Temps de fòbies…
Però em brillen els ulls
Al veure’t també plorar
És quan em reconec
És quan amb tu vull estar
És quan aprenc a trobar
És quan aprenc a estimar
I començo a pensar
En la boira del demà
No estic segur de què hi puc trobar
Però a demà arribarem
Amb el nostre compliment
Si el que ens fa por és el nostre desgast,
No estarem donant sentit al fusionar
Fusionar el nostre camí
Fusionar els donants
Que no els ha importat perdre-ho tot cantant
