Temps de pluja a la ciutat
Temps de pluja a la ciutat.
La gent corre pel carrer.
Qui sap on aniran, qui sap on anirem.
Refugiar-se baix d'un balcó, refugiant-se de l'element.
Tot és núvol, no hi ha cel, ni estrelles, ni res.
La natura s'ha quedat anestesiada en el cervell.
Però hi ha cines i algo més i tens sorolls i estranys plaers.
Temps de pluja a la ciutat...
I pots anar de casa en casa, dins la gàbia no fa fred.
I escoltar la música i recercar prop els secrets.
O jugar als jocs prohibits, els dels pecats impenitents.
Eixos d'omplir-te de flames en el pinacle del present.
O traure la ma per la finestra i mullar-se-la un poquet.
Portar després l'aigua beneïda a la nuca lentament.
Temps de pluja a la ciutat...
Autor(es): Remigi Palmero
