Temps de destrals
¿Què fem aquí, oh
cor meu,
en aquest bosc tot ple de destrals,
tu i jo que hem creuat diluvis de neu
sense fer cas de cap decorat fals?
On ara s'alcen parlaments i bisbats,
hi dormen tots els prínceps desarmats.
Aquí jau el somni més bell,
resem per ell!
Amb el vi de l'Últim Sopar,
bevem per ell!
Passem en somnis per un camp minat,
subscrits al paradís d'uns déus obscurs,
com fòssils que han mort amb el cor glaçat,
seguint un riu que ha perdut el seu curs.
El cor del cor m'ha dit qui són les veus potents
de l'enemic, que et diu que compres
quan et vens.
Aquí jau el somni més bell,
resem per ell!
Amb el vi de l'Últim Sopar,
bevem per ell!
Al camp obert, vora d'un foc encès,
Ausiàs March, fumant com un condemnat,
diu uns versos que no volen dir res
a uns poetes que cobren de l'estat.
Així espera poder treure'ls-hi els diners,
ja no té casa ni fortuna, els bancs
li ho han pres.
Aquí jau el somni més bell,
resem per ell!
Amb el vi de l'Últim Sopar,
bevem per ell!
Polítics xarlatans pixant virtuts,
encomanant-se a Sant Escrivà,
forgen el verb amb rostres nets i astuts.
I, empastillats, després de tant parlar,
vaguen nerviosos pel seu cervell desolat,
entre ferralla estèril que el temps ha acumulat.
Aquí jau el somni més bell,
resem per ell!
Amb el vi de l'Últim Sopar,
bevem per ell!
Mai no hem temut el prat immens ple
d'estrelles d'or,
ni el grotesc rostre teatral que
llueix la por.
Aquí jau el somni més bell,
resem per ell!
Amb el vi de l'Últim Sopar,
bevem per ell!
¿Què fem aquí, oh cor meu?
Autor(es): Xavier Baró
