Temps de sangoneres
Va ser a l’hotel dels dies fàcils
On sempre vas de convidat
Que em vares dir res de preguntes
No vull sermons ja sóc prou gran
Queia la tarda com la cera
Que es va fonent a poc a poc
Com un allau com un suicida
Com la ginebra entre els glaçons
Eren uns temps sense propòsit
I quan no ho són si s’està lluny
A més de quatre nits de casa
Entre el cel i un desconegut?
En un hotel de cap estrella
Vam malmenar el teu primer llit
Les coses mai no són com penses
Oblida el que fins ara has vist
Què més podria fer per tu
Que una cançó inconsistent?
Plorar una estona si de cas?
Tancar la porta com si res?
Va ser a l’hotel dels dies grisos
On la ciutat perd el seu nom
Que barrejavem sense mida
Els ansiolítics i els petons
Tot fent cançons sense fortuna
Que ningú va escoltar mai més
Tenies els ulls com espurnes
I com setí la teva pell
Eren uns temps de sangoneres
I quan no ho són? Et vaig trobar
Com mai no hagués volgut trobar-te
La nit d’un vint-i-set de març
En un hotel de cap estrella
Sols que llavors ja no érem junts
I gairebé no recordava
Ni el teu perfil ni el teu perfum
