Temps era temps
Sento que estic ofegat
dins d'una sopa d'enganys
on hi floten cendres
i encara tens valor de preguntar
que em fa estar sempre emprenyat
s'ha encès foc
foc a una generació
que somia desperta
i encara tens valor de preguntar
si tot crema al teu voltant
dorms tranquil i ben tapat
pensant que el sol sortirà
però al matí ho
veus tot clar
només núvols negres sobre el terrat
i d'ells cauen merdes
(al teu cap)
Temps era temps
els que posaven les mans al vent
ara ploren
Cents o milers
aixecant murs amb ciment
ara ploren
ara es moren
desgraciats fent malabars
ganivets bruts i rovellats
discursos per fascicles
promeses que es podreixen des de dalt
d'un arbre que s'ha arrancat
merda i pols
donen per desinfectar
una ferida oberta
i un públic que aplaudeix sense preguntar
si tens cervell dins del teu cap
dorms tranquil i ben tapat
pensant que el sol sortirà
però pel mati no tens clar
si els que tiren merda venen de dalt
o és que som tots uns grans
(subnormals)
Temps era temps
els que posaven les mans al vent
ara ploren
Cents o milers
aixecant murs amb ciment
ara ploren
ara es moren
Autor(es): Crim
