Temps IV
I el temps va i ve, tot misteriós ell.
Vestint de luxe ara, a parracs llavors...
Qui sap com, demà? Quan la pluja torni.
Quan el sol s'hagi d'amagar.
Poc més a dir, tant a viure.
Malgrat tot malgrat la finestra al món
Està entelada i la meva vista cansada.
Trist i melangiós. No desisteixo.
Rere la cortina d'aigua uns ulls ens aguaiten...
Saben què fem, d'on venim, on anem. Uns ulls clars i eterns.
El terra xop com una catifa (-tifa); gotes als vidres, (als) parabrises.
El cel es parteix un cop més: recordatori-constant-del-diluvi-primordial.
Poc més a dir, tant a viure.
Malgrat tot malgrat la finestra al món
Està entelada i la meva vista cansada.
Trist i melangiós. No desisteixo.
En copes de vi i cops de cap
I un cor cot que dol i vol
Jeure a la tarda, dormir i servir.
I copes de vi i cops de cap!
Poc més a dir, tant a viure.
Malgrat tot malgrat la finestra al món
Està entelada i la teva vista (vida) cansada.
Trist i melangiós. No desisteixo en allargar la nit.
