Temps opac
ha caigut una llavor i tu mires amb sorpresa
com un arbre fa cireres fora de tota raó
et volta tot un entorn ple de vives criatures
fauna, flora, arquitectura, dels mamuts fins als cigrons
i t'estan picant l'ullet des de el cel un munt d'estrelles
estrany sembla que cap d'elles te la posis per barret
el misteri està servit, d'on surt tanta efervescència?
som orats buscant l'essència amb un somni dins del pit
i la ciència entrant a sac, estudia i remena
talla, cus, medeix i pesa amb els ulls meravellats
i buscant l'alè vital vinga destripar granotes
com l'ase que dona voltes sense veure l'eix central
aixi un any darrera un any s'ha anat apagant l'espelma
poc a poc s'ha perdut l'esma, poc a poc s'ha fet l'engany
captiu l' home del terror es distreu en la disbauxa
entregat a l'arrogància i poruc davant l'amor
corromput per la ignorància i poruc davant l'amor
Autor(es): Enric Barbat
