Temps que crema
Tres quartes parts del que et sobra és raó...
L’altra que en queda s’ha fos,
Tres quarts de sempre i t’amagues dins l’últim mal son.
Deu milligrams de franquesa amb xarop
Que cura la manca d’ànims i amaga el que et cou.
Tres mil penyores a sota la pols,
Corre si això és el que et mou,
Tres decibels de neurones t’esperen al fons,
Tres astronautes que tornen del dol
Quan tu només dónes voltes sobre un mateix món.
Mes d’espera, compàs buit de raons,
L’un desperta, l’altre es mor.
Jeu la fera, no cridis mentre dorm,
L’un renega, l’altre es mou amb el temps
cap a un raig fluorescent sense fons.
Tres sentinelles et burxen el cor
I un que s’ho mira de prop.
Tres tristos jutges que mengen del que tu no vols.
Cares perdudes que escapen del món
I sense arrugues retornen de cap al bressol.
Temps que crema, embriac sense alcohol.
L’un prospera, l’altre dorm.
Fuig la fera fins una altra tardor,
Tens la treva fins que torni a glaçar
El sotabosc del que ja no et commou.
