Temptat Per La Vanitat
M’has vist incentivat per l’instint animal
Primer jo
I després veurem.
No sé on em trobo posicionat per veure
Que no és la mesura.
Ens hem tornat a sentir atacats.
Això ens força a respondre
Sense temperància, ni serenitat.
Quan en algun moment volguem crear,
Accions brutes ens seran confiades
A disposició de ràbia en contenció.
Inconcientment prens d’exemple el que d’altres
Fan amb naturalesa
Però sents l’afany de superar en potència
I l’impacte que causa
Al meu parer això no és d’apreciar
Voler diferenciar ens separa
Del plaer d’estimar,
De voler conjugar.
Ens equivoquem a l’hora de rebre
Ho entenem com a pressió constant
I malbaratem
El que veritablement ens donen.
Però tu sents l’afany de superar en potència
Ens hem tornat a sentir atacats
I això ens força a respondre
Temptats per la vanitat.
