Tempus fugit
Recordant quan tan sols era un infant,
escoltant històries inventades,
esperant, desitjant ja fer-me gran,
vaig voler tocar el cel des de la Terra.
Incomprès pels somnis obligats,
Invisible als ulls de tot un mar
poc després vaig saber que era irreal
La recança d’un món que no ha canviat
L'únic cel per tocar és el reflectit al mar
L'únic somni acomplert és el de fer-me gran
No era això el què esperava de mi, no era així
No era això el que volia per mi, no era així
Desitjant que els temps passin de llarg
Suplicant que allò que fèiem
deixant de turmentar-me en tot moment
intentant que l'aigua del mar em deixés treure el cap
L'únic cel per tocar és el reflectit al mar
L'únic somni acomplert és el de fer-me gran
No era això el què esperava de mi, no era així
No era això el que volia per mi, no era així
Ara sols enyoro tornar a volar
sense desenganxar els peus de terra.
Deixa'm sentir el vertigen del què és nou.
Deixa'm sentir el vertigen del què és efímer.
Ara he comprès que temps passats
No van ser millors sols fou diferents
que potser tan sols l’he idealitzat
que potser tan sols he oblidat
Autor(es): eterians
