Tendresa Insubmisa

El Diluvi

La teua tendresa insubmisa,
El teu cor desobedient...

Ens imagine esguellant la geografia,
creuant països, mirades i destins,
fent de la vida la millor filosofia
ajuntant les mans, encreuant els dits.

Com el fort vent que ens ha guiat
per les dreceres de l’oblit,
esborrem allò que ens han contat,
inventem noves formes de delit.

Estime la teua tendresa insubmisa,
Estime el teu cor desobedient,
Estime el teu cos que crida vida,
Estime tot allò que ens diem!

Ai, ai, ai, ai, allò que ens diem...
Ei, ei, ei, ei, el teu cor desobedient...
Ai, ai, ai, ai, allò que ens diem...
Ei, ei, ei, ei, el teu cor desobedient...

La tardor dels nostres dies,
El relleu dels teus pits,
la llum de les nostres vides,
la profunditat del teu melic.

Als ulls, una espurna de guerra;
al puny, un grapat d’arena,
perquè junts som,
junts som la sal de la terra.

Estime la teua tendresa insubmisa,
Estime el teu cor desobedient,
Estime el teu cos que crida vida,
Estime tot allò que ens diem!

Ai, ai, ai, ai, allò que ens diem...
Ei, ei, ei, ei, el teu cor desobedient...
Ai, ai, ai, ai, allò que ens diem...
Ei, ei, ei, ei, el teu cor desobedient...

Ai, ai, ai, ai...
Ei, ei, ei, ei...
Ai, ai, ai, ai...
Ei, ei, ei, ei...

La rebel·lia d'un cor sublim
bombeja amb força
Tendresa Insubmisa.

Cercant en el camí
de la infinita tendresa
el teu cor desobedient.

El foc de la revolta
esta nit desprén
Tendresa Insubmisa.

Vivint amb tot el risc,
guardant tota esperança
amb la flama encesa d'una tendresa
que mai descansa.

I jo...

Estime la teua tendresa insubmisa,
Estime el teu cor desobedient,
Estime el teu cos que crida vida,
Estime tot allò que ens diem!

Ai, ai, ai, ai, allò que ens diem...
Ei, ei, ei, ei, el teu cor desobedient...
Ai, ai, ai, ai, allò que ens diem...
Ei, ei, ei, ei, el teu cor desobedient...

Ai, ai, ai, ai...