Te'n vas

Santi Vendrell

El cel és fosc i tu te'n vas amb un plor als ulls tot fent petons,
plorant records m'estimes però vols fugir.
Els teus records seran els meus si em queden anys per recordar
que els teus ullets m'han fet plorar com un infant.

I avui que et faig aquest trist cant per no poder estimar,
deixa que ara el vent s'emporti el teu mirar.
Deixa que els meus ulls s'oblidin de plorar,
ves-te'n si vols marxar.

Però amor espera't
no tallis d'un cop els temps, no ploris
que plorar serà oblidar,
si vols tornar ja saps la meva adreça
i el camí que vas deixar.

Però amor espera't
les estances que hem viscut em diuen
que no em pots haver oblidat,
i que has sigut l'amor més gran que un dia
vaig trobar i ara se'n va.

El mar silent que amb les onades em recorda el teu mirar,
tot suau ben fluix besant-me els llavis lentament.
I aquell somrís enamorat i aquelles ganes de jugar
ja ho veus que fàcis és cantar i que amarg plorar.

I a la fi, que pobre és estimar quan no s'espera res,
que bonic somniar que un dia triomfaràs
Peró un dia veuràs que el triomf m´s gran que hi ha
és sentir-se estimat.