Teoria de la imatge
Mireu què veig al matí per la finestra.
Aquí teniu una foto del meu esmorzar.
Mireu com li dic a algú que l’estimo.
Sóc feliç, molt feliç.
No recordo com era quan no em veia ningú,
la meva mirada era meva
i no me’n calia cap més.
Mostrem les mentides fins fer-les veritats,
portem els ulls enganxats a les mans.
Un paissatge no és vàlid si no el veu tothom,
la vida a través d’una lent és fantàstica.
Atenció tothom: m’he menjat una paella,
estic sol a casa i he fet magdalenes,
disposo d’amics que somriuen a la càmera.
Mireu-me.
ja no puc entendre com pensava de petit
quan sol i en silenci perseguint coloms era feliç.
Mostrem les mentides fins fer-les veritats,
portem els ulls enganxats a les mans.
un paisatge no és vàlid si no el veu tothom.
retratem, compartim i envegem
totes les mentides fins fer-les veritats
portem els ulls enganxats a les mans.
Si ningú t’observa has perdut el joc.
reescrivim la teoria de la imatge.
