Teories contràries
Com donar-li temor al silenci si l'únic que et vull compartir
detalla pel que he de morir.
Com negar-me a entregar cap missatge si trenque el mal hàbit i dic
les coses que em fan emmudir.
Com defendre l'estaca clavada, nascuda d'estímuls contraris
que fan tremolar els sentits.
Com ferit incremente les ganes per raptar-te amb delicadesa
com una suau brisa d'estiu.
Gràcies per saciar-me l'esmai amb els llavis que han arrossegat la violència quan note que estàs lluny de mi.
Tornaré evocant l'esperit que m'aporta ser constant com una rosa
que rebrota cada abril.
Mosaic de versos t'escriuré quan rebutges l'expressió
que tracta d'interferir la necessitat de viure en tu
per decorar els matins, per rendir-nos al desig.
Com tensar teories contràries malgrat que al creuar les mirades
no cal forçar més els senyals.
Com citar la paraula adequada i així al brindar de matinada
confirmes que creus més en mi.
Enyore envellir amb tu, que quan ens freguem el cos
et notes que la pell et bull.
Recordar que no existia res que fera front al camí
que tu i jo marcàvem junts.
Et contagiaré la immensitat que robe la incomprensió
quan veig que et ploren els ulls.
Pas a pas sempre t'estimaré com la lluna a cada nit,
com l'ànima al teu sospir.
