Tercera dimensió
Tu eres la tercera dimensió.
Jo el darrer glop de cervesa.
M’adintrava dins la teva pressa.
Entelaves la meva visió.
Tu eres el camí més net de tots.
Però jo la tortuosa drecera
M’agrapaves amb les teves mans
I m’atreies amb un tacte neguitós
Com puc ser-te un estímul,
si la sang no te puja en el cap?
Com puc ser-te un enigma,
si me veus cada dia bavejar?
I tu incites, dubites i ja està.
Jo era el pols més accelerat
Tu la tranquil·litat i entrega
M’ofegava dins cada alenar
Despertava en un llit de penes
Com puc ser-te un estímul,
si la sang és de color opac?
Com puc ser-te un enigma,
si me veus morir i ressuscitar?
Com puc fer-te ferides,
si no fores ferida abans?
Com puc fer-me preguntes,
si no tenc resposta per a cap?
I tu rebutges, dubites, incites,
camines, amigues, mentides,
harpies, excites, evites, partides,
perdudes, per dies, malignes,
m’odies, critiques, estires,
m’estires, m’amolles i ja està.
