Te recordem, llaüter

Montse Castellà

Quan està la boira estesa als demantins de gener
i va xiulant l'orgillesa com esgarip d'esparver...
quan a les nits gebrades que hi ha al mes de febrer
buscaves entres fossades dins la sama recer, te recordem llaüter

Quan suaves la farina que pujaves per al former
i el barril de la tonyina que volia el botiguer, te recordem llaüter.
En els matins de mullena quan o canyar ploraner
era un bàlsam per l'esquena ferida per l'esbarzer, te recordem llaüter

Quan feies la posada en un poble foraster
tu eres aquella vetlada sempre a la morra el primer.
l quan amb desesperança no tenies faena a fer
i per omplir la pitança et llogaves de bracer, te recordem IIaüter

Quan els gambosins cantaven a les nits de mar ventoler
i xisclant el pal voltaven amb esperit juganer, te recordem llaüter.
Rei del riu, l'arjau al puny, potser una mica altaner,
Llançant la mirada lluny, volent més que els altres ser, te recordem llaüter

Un dia vas lligar el llaüt amb l'últim nus mariner.
Al rostre sec i sorrut una llàgrima es veié
en plegar l'ultima corda del teu viatge darrer.
L'Ebre que recorda que a Iu et deu molt del que tė, no t'oblido, llaüter.