Terra cruiada
No hi seràs per contemplar Terra Cruiada.
No sentiràs la pols aferrada al paladar.
No veuràs com vessa el riu, cau la muntanya,
com guanyen la batalla les ones de la mar.
No hi seràs per contemplar Terra Cruiada.
No veuràs les arrels com cremen dins el ciment.
No hi seràs per alenar la bafarada
que mos ofegarà quan deixi de bufar el vent
No hi seràs per contemplar Terra Cruiada.
No sentiràs els crits que surten de la paret.
No hi seràs per apagar la flamarada
que rebentarà la teva casa abans que torni el fred.
I qualque nit has sentit una ponyida,
però te ve al cap aquella frase, i te deixa dormir tranquil…
Ja estàs content amb un raonament
que te deixa viure indiferent.
Ja estàs content amb un raonament
que maleirà als teus descendents.
Ja no hi seràs i seguiran rajant llàgrimes.
Ja no hi seràs i seguirà vessant sang.
Ja no hi seràs, però seguiran matant
les bales de les guerres que TU has provocat.
Caurà la fosca i xaparà les roques.
Caurà la fosca i, si tens sort, estaràs mort…
Però te mereixes sofrir.
Autor(es): Cranc Pelut