Terra d'atzar
Obre els ulls estirat en el teu vell sofà.
La tele encesa t'ensenya un món globalitzat.
La cortina filtra sols el gris de la ciutat.
Passen les hores i et fa mal el cap de pensar.
Surts al carrer i els peus noten el fred de l'asfalt.
Pluja tacada acaricia el cos despullat.
No veus un home que et mira marxar murmurant,
tan sols l'angoixa d'un dia que està agonitzant.
I en la memòria...
Terra d'atzar, néixer del mar, omplir el silenci de sentit.
Tantes virtuts però tan perduts
com l'oceà enmig de la nit.
Terra d'atzar, néixer del mar, omplir el silenci de sentit.
Tantes virtuts però tan perduts
com un estel en l'infinit.
Nens que no poden somriure, ningú els n'ha ensenyat.
Dones que no tenen cara ni dret a opinar.
Pobles sencers que caminen sense identitat.
Pregàries buides que es perden en l'absurditat.
Vidres trencats, mortque m'envolta,
odi racial entre dos pobles.
Contaminat, l'aire que em porta el vent infectat,
virus que és l'home...
Autor(es): Roger Colobran
