Terres rares
Lluny, viatges cap el desig de les dalles.
Anys s'enlairen.
Davallem segle endins. Hàlit d'un sexe encès, desgel silent entre les aigües.
Vol cap a les
Terres
Rares: la tristesa mineral: els confins del llenguatge.
Somni que toca amb els dits les portes de marbre, la llum de
Les
Parques.
Magma i nit: cendra i res.
Els anys teixits als anys: éssers apòcrifs rere el mirall: la taxidèrmia del passat. I gira l'aire en l'aire, i neu i anys de cinabri passen per tu, travessen el teu cos tan adust. I el teu crit se sent al buit de l'univers.
