Testament en una nit de primavera
Al gos li deixo un plat ple de pèsols
a ella una carta d'amor
amor, a tu, una disculpa per brètol
a ells els records d'un minyó
deixo bodegues, faldilles,
cadires que son de tothom
un ram de violetes marcides,
gent que he conegut entre glops
deixo princeses de regnes suïcides
que es passen les nits delirant
deixo voreres, plenes de burilles
que cremen al qui va descalç
deixo carícies d'estones autistes
cançons que no acabaré mai
deixo relíquies de Santa Maria
doncs m'he desenamorat
plou i ara que la llu de Pòrtia, ja s'ha mullat
he deixat la turmalina negra, al fons del mar
em poso les sabates fredes sobre del meu cap torrat
que demà quan tu despertis, estaré caminant
deixo silencis de ràbia
mentides que es van escampant
deixo les nits solitàries
que em van robar cent amants
cambrers barrejats entre garses
l'absenta que em va fer vomitar
polítics, banderes, psiquiàtrics
on ja no em deixen entrar
deixo llibretes farcides d'estrofes
paraules per un orfenat
deixo comèdies de matinada
ressaques de mal despertar
deixo artistes, actors, violinistes
sirenes que han perdut oceans
deixo guitarres amb cordes trencades
amics que han perdut l'amistat
plou i ara que la llu de Pòrtia, ja s'ha mullat
he deixat la turmalina negra, al fons del mar
em poso les sabates fredes sobre del meu cap torrat
que demà quan tu despertis, estaré caminant
