Teta

Cris Juanico

Mirava com entrava llum per sa finestra,
ses cortines reien des sol,
i veia sa pols com dansava fent la vessa;
anava marcant un ritme a compàs.

I em feia créixer ses ganes que tenia d'estar aprop
d'aquella mossa que saltava ses rajoles de tres en tres,
i perseguia sa seua ombra i la volia trepitjar
com un paper que es vent vol fer volar.

Es serrell curt, jersei de llana,
faldeta curta i calcetes de colors,
i una coeta que reptava per avall s'esquena
i s'aixecava esvalotada a cada bot.

I vaig anar cap as carrer, la volia veure atentament.
Vaig fer com un que no fa res, anava xoroiant es mostradors.
Me la mirava reflexada i en un moment es va girar,
i em vaig fer entendre
i va fer un somriure descarat.

Teta, tu seràs sa meua vitamina.
Teta, tu seràs sa més divina.
Teta, tu seràs sa meua medicina.
Teta, tu seràs es meu amor.