Tic Tac
Tic-tac, tic-tac, tic-tac,
no hi cap quedar-se aturat.
La secundària arrossega endavant
tot el que troba al camí.
Tic-tac, tic-tac, tac-tic,
també m'escombrarà a mi.
Sumes o restes, això ja se sap,
és com tu ho vulguis mirar.
La secundària arrossega endavant,
val més donar-li la mà.
Tic-tac, tic-tac, tic-tac,
tic-tac i van passant,
tic-tac, tic-tac, tic-tac,
tic-tac, els meus instants.
Impossible amagar-te del ritme
que portes a dins.
Tic-Tac, tic-tac, tic-tac,
n'hi ha per quedar marejat.
Gira que volta, que gira altra cop,
i sempre tornar al mateix lloc.
Tic-tac, tic-tac, tac-tic,
qui va engegar aquest molí?
Qui mou les busques, qui marca el compàs,
qui dóna corda al matí?
O és tot tant simple que això no li cal
i des de sempre és així.
Tic-tac, tic-tac, tic-tac,
tic-tac i van passant,
tic-tac, tic-tac, tic-tac,
tic-tac, els tinc comptats.
Impossible amagar-te del ritme
que portes a dins.
Ben dins, ben dins....
Sumes o restes, això ja se sap,
és com tu ho vulguis mirar.
La secundària arrossega endavant,
val més donar-li la mà.
Tic-tac, tic-tac, tac-tic.
Autor(es): Cristian Gómez Montenegro
