Tinc per costum
L'altre dia tranquil caminava
per la voravia del meu carrer
quan un "gurifava" que per allí passava
em crida de sobte i em diu: -Oiga usted!-
d.n.i. a la boca, cames tremoloses,
les mans neguitoses i el cor petit,
m'hi apropo a l'instant,
els ulls tremolant
i el cap encongit.
I em diu: -estoooooo
vosté és un "follonero"
bacó, gamberro,
i no sé que més,
la "pròxima vegada
li foto una fava
que no el troben més!"
au! márchese a su casa,
"desvergonçado"
que no le vea más
sino me lo cargo!-.
Retornant a casa em trenco la closca
buscant el motiu de tota la bronca,
i busca que busca, no trobo el resultat
però sí les vrgontes que estan "a la vista"
de tot el veïnat.
Com rèia la noia de la botigueta
i aquella noieta dels "gamatzems"
mirant-me les vergonyes, que desvergonyides
em penjaven pansides als quatre vents.
Per això quan surto de casa meva
per la voravia del mei carrer
per esquivar tot el bullit
em deixo les vergonyes
a una palanganeta
a la tauleta de nit.
Autor(es): Pere Tàpias
