Tinc una barraca

Mara Aranda

A la vora del riu, entre la mar i els canyars.
A aquella que no té nom, ‘barraca’ li posaràs.

Tinc una barraca que no té trespol
per la matinada ja li pega el sol
i a boqueta nit la rosada li plou

com és xicoteta no page lloguer
era dels meus pares i és pels meus xiquets,

t’ho diré, ho escoltaràs,
poca cosa i bona i per aixo em vols.

Dins tinc un armari molt ben arreglat
amb quatre escudelles i un plat foradat.
El pitxer sense ansa, l’agafe del cos.
Tinc un cànter d'aigua i la bota de vi
i un setrillet d’oli que és d'allò més fi,
qui seu a la taula no s’alça molt tip.

Figues la figuera i la poma el pomer
al pou aigua fresca en juny i en gener.
Fulles d’herbasana i la flor del llorer
si no eres casada amb tu em casaré
t’ho diré i ho escoltaràs,
poca cosa bona i per això em vols
t’ho diré , no ho callaré,
si no vols oir-ho igual te que ser.