Tisú
No era davant d’ un bonic foc
ni d’ una tímida espelma,
on brindàvem melodies
d’ aquestes i d’ altres terres.
Viatjàvem amb cançons,
dansàvem amb poemes,
que encenien dins el cor
trobada de nit serena.
Era sota la celístia d’ estels encuriosits,
escoltant melodies que brotaven dels teus dits.
Era sota la celístia d’ una nit d’ estiu,
sense vestit de carícies al fons, el pas del riu .
La Lluna teixia un vestit
d’un antic fil d’argent
per a dues ànimes
celebrant retrobament.
Era sota la celístia d’ estels encuriosits,
escoltant melodies que brotaven dels teus dits.
Era sota la celístia d’ un camí d’ ahir, il·luminant
les petjades que ens portaven fins aquí.
Autor(es): Julio César Oliva
