Titans

Pere Vilanova

Els titans ploren sobre el llit de l'hivern
La mort de la lluna escopida entre estrelles,

Ells habiten la regió de l'univers,
On hi ha en la foscor una gorja oblidada,

Tenen tants noms com la terra i el foc,
I han lliurat batalles derrotats a l'Hades,

Monstres de gel que engoleixen la mort,
Immortals fantasmes abocats al silenci,

I és el que plorem coberts per les penes,
Al fons del jardí que la marea ensorra,

No és fàcil ser lliure sense desafiar
La pluja de plors, la sang dels planetes,

Som titans, amic meu,
Som titans, amic meu.

Les darreres llàgrimes acaricien els temors,
Els ministres de la nit escuren els astres,

Caront embarca tots els seus fills,
La vida s'encara amb el vell diable

Digueu-me què heu vist en sortir de l'infern,
Digueu-me si el món és com el recordàveu

Hem vist la por a tots els governs,
Rentant-se les mans amb sang de les idees,

I és el que plorem coberts per les penes,
Al fons del jardí que la marea ensorra,

No és fàcil ser lliure sense desafiar
La pluja de plors, la sang dels planetes,

Som titans, amic meu,
Som titans, amic meu.

Hem vist banderes trencades per sempre
Cremant dins el cor d'un crepuscle vermell,

Hem vist pedres llençades sobre dones esclaves,
I explosions i torres que sota el cel s'ensorren,

Hem vist déus nous i homes que maten per ells,
Hem vist cendres d'infants cremant entre runes,

Hem vist el poder empresonant la gent,
I un mar anar creixent sense cap esperança,

I no heu sentit prop d'un abisme;
Veniu ànimes lliures, encenguem noves flames.

I els titans cauran damunt els cels,
Si correu teniu temps de poder combatre'ns,

Som titans, amic meu,
Som titans, amic meu.