Tonada de s'emblanquinar
Es cantar vol alegria
i jo cant i tenc tristor;
no hi ha pena ni dolor
que dins el meu cor no sia.
Voldria ser la llandera
del rellotge del teu cor
i així sabria jo
en qui poses sa quimera.
Diuen que l'amor primera
deixa una arrel en es cor,
i jo dic que és sa darrera
qui me l'ha deixada a jo.
Autor(es): Popular
