Tolai
Espera ferotge,
catifa voladora,
vaig arribar a destemps
pensant que ja era l'hora
Sabó de Marsella,
somni d'un sol ús,
creia fer de príncep
i només feia el pallús
Cant de sirena,
pany de silicona,
creia tenir la clau
i tampoc era la bona
Ulls de sucre,
esponja per omplir,
després d'engalanar-te
et vaig veure fugir
aquella nit alegre
de pomada i rom negre
Ja saps com sóc, sóc un tolai
com sempre al teu costat
tu rai, nanai i mal del cap
no surto del forat
Jo que creia que em tocava
la loto, la primitiva,
era ella qui mirava
i la mirada era lasciva
entre núvols caminava
la meva bilirubina
el cor bombejava lava,
cava, i fino La Ina
Lolita eterna,
dolçor esfereïdora,
jo, que anava cap el sud
tu, tornaves, reina mora
Estel de terra,
saliva salvadora,
jo que em veia a dins
tu vinga a fer-me fora
Ja saps com sóc, sóc un tolai
com sempre al teu costat
tu rai, nanai i mal del cap
no surto del forat
Només era el pica-pica
i no vam cremar les falles
ens tocàrem una mica
una nit i dos canalles
Un passat que s'amplifica
i que fa servir tenalles
al final ni treu ni fica
jo m'embruto mentres balles
Aquella nit diürna,
que va encendre l'espurna.
Aquella nit tan fosca
tu la mel i jo la mosca
Ja saps com sóc, sóc un tolai
com sempre al teu costat
tu rai, nanai i mal de cap
no surto del forat
Autor(es): El Senyor Sequâh
