Tornarem
Vent de cara, amagat entre l'ombra i les branques,
clandestí de l'obaga, disposat a morir pel futur.
Disparo, per salvar la revolta sincera,
rodejat de silenci, no puc fer més que acostar-me a tu.
M'esperaves, he trucat i la porta era oberta,
hem creuat les mirades, lamentant tots els dies perduts.
M'abraces, els civils són a baix a la porta.
Salto per la finestra, no seré jo qui quedi abatut.
Tornarem a tocar-nos la pell,
tornarem a sentir volar el temps,
tornarem amb la mà al cor roent.
Tornarem!
Tornarem amb el fusell calent,
Tornarem a llençar un crit al vent,
Tornarem amb un somriure etern,
Tornarem!
Nits eternes, quiet al bosc escoltant la gebrada
amb la forçada aixafada, sento el cant d'un abril que he perdut.
Somnio, resistint a l'abric de la serra, un futur d'esperança.
No oblideu, no em doneu per vençut.
