Tot allò que vull
Quan estem els dos, i estem tú i jo,
no cal res més, res és menester
si estem els dos, si estem els dos i estem nuets.
Qualsevol moment pot ser especial,
no cal res material.
Una carícia, un abraç,
un simple gest, una mirada.
I és que si em mires jo ja deixe de pensar.
I quan em parles ja no puc ni contestar cap cosa.
Potser seré un idiota,
però és que encara no és l'hora.
Sempre recordaré com si fora ahir
la primera vegada que et vaig olorar.
I allí estaves tu, un àngel entre mil dimonis.
Un somni poder estimar-te despert.
I és que si em mires jo ja deixe de pensar.
I quan em parles ja no puc ni contestar cap cosa.
Sembla que el temps s'atura,
que puc tocar la lluna…
Eres tu
Tot allò que senc
Tot allò que vull
Vine amb mi, desapareixerem
i ens n'anirem ben lluny d'ací.
Allí ningú no ens trobarà, allí ningú molestarà.
Serem els dos, serem tu i jo, en qualsevol racó del món.
No cal res més, res és menester.
Ni quan, ni com, es para el temps.
I es que si em mires jo ja deixe de pensar.
I quan em parles ja no puc ni contestar cap cosa.
Sembla que el temps s'atura,
que puc tocar la lluna…
Eres tu
Tot allò que senc
Tot allò que vull
