Tot ho devoro
Ets al meu pensament com menjar al viure,
com és el temps de pluges a la terra;
igual com fan l'avar i el seu queviure,
perquè tu tinguis pau jo faig la guerra,
ara orgullós igual que un amo, i adés
dubtant que els anys em prenguin el tresor;
ara volent mostrar-me a tu i després
volent que em vegi el món el goig del cor.
Sadollat pels teus ulls, que em són carícia,
o afamat per un ull teu oportú,
no posseeixo o busco cap delícia
tret del que tinc o puc tenir de tu.
Fart dia a dia, res no em satisfà:
mentre tot ho devoro, tot se'n va.
