Tot i res
Una espurna de sol,
una miqueta de vida,
una tendra senzillesa
xiuxiueja molt de prop.
Un alè de primavera,
un “vine aquí amb mi”,
un aclucar els ulls i veure
un univers infinit.
Plouen estels que surten quan es pon el sol
i parles de poesies, de rialles i del que no et fa estar sol.
La nit t’omple de vida quan camines sense pressa
i ensopegues amb silencis que no et fan tenir por.
I una miqueta de cel,
i una miqueta de tot, i de res,
i de núvols blancs i negres
que acaricien els records.
I una miqueta de mar,
i de somnis, de llum i de pau;
i de paraules regalades
que volen cridar ben alt.
Plouen estels que surten quan es pon el sol
i parles de poesies, de rialles i del que no et fa estar sol.
La nit t’omple de vida quan camines sense pressa
i ensopegues amb silencis que no et fan tenir por.
