Tot l'enyor de demà

Xavier Ribalta

Ara que estic al llit malalt,
estic força content.
- Demà m'aixecaré potser,
i heus aquí el que m'espera:
Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors sota el sol,
sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de punta de coixí,
i una rialla fresca.
I encara aquell vailet qui cridarà el diari,
i que puja els tramvies
i els baixa tot corrent.
I el carter
que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa,
perquè no sé el secret de les altres que porta.
I també l'aeroplà
que em farà aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d'un terrat.
I les dones del barri matineres
qui travessen de pressa en direcció al mercat
amb sengles cistells groccs,
i retornen que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d'un altre cireres vermelles.
I després l'adroguer
qui treu la torradora del cafè
i comença a rodar la maneta,
i que crida les noies
i els diu: - Ja ho té tot?
I les noies somriuen
amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.
I tota la quitxalla del veïnat
que mourà tanta fressa perquè serà dijous,
i no anirà a l'escola.
I els cavalls assenyats,
i els carreters dormits
sota la vela amb punxa,
que dansa en el seguit de les roderes.
I el vi que de tants dies no he begut.
I el pa, posat a taula.
I l'escudella rossa, fumejant.
I vosaltres amics,
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.
Tot això bé m'espera,
si m'aixeco, demà.
Si no em puc aixecar
mai més, heus aquí el que m'espera:
- Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida i
la Mort.