Tot per una cadira pudenta
Quan jo, sigui un vell pelut
us cantaré el dblues d'en botero
potser no m'aguantaré tots els meus pets
però de segur que estaré prou moreno.
prenent-m'ho amb calma, ben apalancat
tot tocant maleïts balls, són blues rovellats.
recordaré el "cabrou" d'un cacahuet
un fong de frare que prou que ens va prendre
el pèl dient-nos amb moltes galtes que ens
manaven cinc dits de front, que de micos
i de mones n'hi ha per tot arreu.
Em pixo de riure d'aquell cony de nom
que un dia em vingué i li vaig penjar
al coll-cul…
Seran uns anys de pesar les figues
dormint-la sol damunt la llinda
per liar-me uns quants bous pirris
d'aquella herba tan boja
aprofitant totes les nits
que ens en quedaran ben poques.
I quan de cop jo ja no hi sigui
tu el tocaràs pensant en mi…
