Tots aquests dois

Guillem d'Efak

Llosques marcades de vermell de llavis,
un nin que plora lluny de pena o de ràbia.
Com me batega el pols.
Tots aquests dois me fan pensar en tu.

Renou de portes
del darrer bar que tanca.
Un pasquí de festes
esqueixat per l'aire
i un violí massa dolç...
Tots aquests dois me fan pensar en tu.

Per què? Per què?
Te'n anares?
Ara estic tan tot sol
que sé que me podria morir.

Un telèfon cridant
i ningú contesta.
Dos bitllets d'autobús
dins la cartera.
Com me batega el pols.
Tots aquests dois me fan pensar en tu.

El vent de març
descambuixant els arbres.
Tots els ocells del Born
jugant amb les branques.
Tots aquests dois me fan pensar en tu.

Un tren xiulant
i foradant la fosca.
Un nin que canta
quan ningú l'escolta.
Com me batega el pols.
Tots aquests dois me fan pensar en tu.
Tots aquests dois me fan pensar en tu.