Tots els morts
Heus ací com jeuen els morts.
Immòbils i atents guaiten els fets
veient passar, lívids i freds,
aquelles coses que ja han perdut.
Són morts. Borrosos i abstractes.
Tabús. Tòtems, de fet.
No són. L'oblit els hi espera.
Ens deixen als vius morir lentament.
Ses ungles blanques, el seu cap mut ;
no tenen pressa, no van enlloc.
Van ser amb nosaltres, van parlar amb tu;
avui no hi compten, res s'han endut.
Són morts. Borrosos i abstractes.
Tabús, tòtems.
De fet no són. L'oblit els hi espera.
Ens deixen als vius morir lentament.
Ja es fa difícil, de cadascun,
servar sa cara i un record grat.
Com més temps passa, més en tens al cap,
i els que són vius hi fan cua, ja.
Són morts. Borrosos i abstractes.
Tabús. Tòtems, de fet.
No són. L'oblit els hi espera.
Ens deixen als vius morir lentament.
I un dia o altre, potser demà,
tu i jo a la pila hi serem, germà.
Però no tinc pressa. No em fa patir
que el meu nom sigui, pels altres, oblit.
Són morts. Borrosos i abstractes.
Tabús, tòtems.
De fet no són. L'oblit els hi espera.
Ens deixen als vius morir lentament.
