Tots/es som cocodrils
Quan tot tremola, quan tot es fosc
oblide quant vaig ser, oblide quant sóc.
Desperta el llangardaix i envaeix el meu cap
assumeix el comandament, ell sap cap a on vaig.
Sense cap mirament talla i parteix com sap,
jo acaricie la ferida de la queixalada vital.
Comence per el centre i al principi he acabat
on reconec l'estúpid circuit d'un cercle tancat.
Tots som cocodrils:
presoners dogmàtics, passatgers frenètics,
d'un viatge estrambòtic.
Tots som cocodrils:
animals emergents, invasors desobedients
d'un viatge contracorrent..
El cocodril persegueix el moviment
de les sensacions que vibren en l'aire
les corrents que traspassen la meva pell
ell desperta l'atracció inconscient.
Ja no hi ha dubtes, veritats ni raons,
saps que al final tu com jo estarem sols
però tot comença quan tot acaba
mort i resurrecció.
Autor(es): Gargamboig
