Tram

Anita Miltoff

Lentament com un gos vell vaig
enterrant
petons que mai havíem de trobar
ara fan mal, viuen burxant
fràgils com a esquerdes a un glaçar
el sol ben alt, un campanar
brama melodies a difunts.

Estarem bé a ras del cel ho
guardarem en un desert a prop del
mar.
Estarem bé lluny del mal temps,
llogarem sol, fora present.

Es va fent fosc ja sóc mussol, un bar
obert, eixugo la impotència en un
got net
vius al desert a prop del mar.
Les ninetes més tristes de l'orient
les ninetes més dolces de l'orient.

Estarem bé a ras del cel, ho
guardarem en un desert a prop del
mar,
estarem bé lluny de la gent.