Tremolor
Per sa finestra m'entra una claror gelada
arriba es vespre i s'horabaixa no vol morir.
Telefona'm si vols pujar sa meva teulada
Si vols te deix una escala i un sac de dormir.
Saps el que costa de contar el que mai s'acaba.
Per això tens les tisores esmolades.
No passis pena per sa meva sang cremada
No m'ho tinguis en compte et convit a dormir.
Saps que tot el que vols amb respirar s'acaba
Saps que tot està preparat per destruir.
Demanarem una altra vida si s'acaba
No ens aturarem per veure la mar blava...
No esperis de mi que et vulgui aquí
No donis més voltes al camí
No vulguis morir, sense res a dins
No tinguis en compte res de mi.
Ni un sol estiu no s'ha aturat de fer-te caure
Dins el clot negre de sa vida insuportable
Has començat a fer-te creure que tot és massa
Que tot és massa poc per tu.
Demanarem una altra vida si s'acaba
travessem ses línies fines que ens separen
No esperis de mi que te vulgui aquí
No donis més voltes al camí
No vulguis morir, sense res a dins
No tinguis en compte res de mi.
Autor(es): Família López
