Trencaclosques

Los Draps

I si corre el foc als camins de dalt,
i si salten “xispes”, pinyes i metralla,
la rebel·lió és calor contra el fred i el fang,
qui vol apagar un món de por, de cendra i palla?

Acusat quede el vent, bufant calent,
malea seca es cuide de ser arreplegada,
a soles i inconscient, perduda sent
qui vol callar la veu del murmurar de l'aigua.

Apagues a occident records de sang
i creix des de la fé la mateixa ignorància,
la cara de bigots, lo braç en alt,
qui vol despintar el front en una roja i gualda?

De les cunetes naix un sentiment,
los ossos criden secs de ràbia recordada,
la democràcia va arribar de mans de
qui sucava el pa en colònia de lavanda.

Set, conflicte al pols, “tabics” de gel,
deserts regats amb aigua i mel,
has vist com plou? Jo ja no ho veig...

Aigües fecals podran arribar al mar,
“acantilats” tan grans dels que apunte a la platja,
has vist lo vol rasant de l'àliga
i no veus lo bec en sang de la “gaviota” mansa?

I ara amagats jugant en fils d'aram
ara clavats al coll de qui busque esperança.
Si penses que el bastó ha canviat de mans
les dinasties són com l'escarxa de l'alba.

Set, conflicte al pols, “tabics” de gel,
deserts regats amb aigua i mel,
has vist com plou? Jo ja no ho veig...