Trencar
El Joan estava fart
que el seu nom fos el d’un sant,
que els seus mestres violentessin
la paraula ENSENYAR,
que el sexe fos tabú
i que li parlessin del futur...
I va sortir al carrer
i va començar a trencar.
El Joan estava fart
de sempre sentir parlar
de l’hora i de la feina,
no és moment de treballar,
he de cridar-ho sense embuts:
la vostra feina no la vull!
I va sortir al carrer
i va començar a trencar.
Trencar aparadors que ens venen
dones maques de ficció.
Trencar caixers automàtics,
esclavistes del seu temps.
Trencar els vidres de l’escola:
que passi el vent com un tifó
perquè els mestres ens ensenyin
a compartir sense por.
El Joan estava fart
d’enganyar la vida plorant,
que els seus amics ploressin
sense cap possibilitat
de poder canviar el futur,
i va decidir fer com tu
va sortir al carrer
i va començar a trencar...
Autor(es): Cranc
