Trenc d'alba, Trenc d'ou
L'exhalació més profunda de l'ànima
arriba abans del trenc
i l'alba va trencar i l'ou es va trencar
i la clara sura sobre els nostres caps
formant un gran borboll que governa el cel
creant figures de cresol de lava
Ja m'ho va dir la Silvi Orión:
"Primer arriba el maleït sepió
Després la gàbia on sempre està tancat
i per últim l'ànima"
i l'alba va trencar i l'ou es va trencar
i la clara sura sobre els nostres caps
i ja guaita el rovell com una gran senyal
que anuncia el temps de la nostra
medusa medul·lar i escolopendra astral
dansant en remolí helicoïdal
s'impregnen de la llum
la llum enlluernant
que estén les seues ombres a la sorra
I l'alba va trencar i l'ou es va trencar
i la clara sura sobre els nostres caps
i ja guaita el rovell com una gran senyal
que anuncia el temps de la nostra arribada.
Autor(es): Josep Artés
