Trenta
Diumenge, tothom menja, la paella al terrat,
Entre gambes i cloïsses, estic prou enfeinat,
A l'ombra, d'una carpa entre honorables convidats,
Converses de sobretaula, aliè al que vindrà.
Trenta, em cauen, trenta,
Que algú m'expliqui com ha passat.
Trenta més o menys trenta,
En honor a la veritat.
Trenta em cauen trenta,
Qui sap com han arribat,
Trenta, cauen trenta,
Com una bomba nucelar.... Una bomba nucelar.
Massa vell, per seguir fent el papanatas.
Massa jove, per deixar de fer-ho
Sovint, a la dutxa, recullo amb incredulitat,
Els cabells, desertors, que marxen del meu cap.
La dimensió de la meva panxa a cops de cervesa
ha anat augmentant, confiava que era una llegenda, però és la crua realitat.
Trenta, em cauen trenta,
Com un cavall desbocat,
Trenta, mes l'IVA
Una festa patronal,
Trenta venen trenta,
En honor a la veritat,
Trenta, cauen trenta,
una purga sideral... Una purga sideral.
La dimensió de les ressaques, s'ha tornat gegant,
De vegades no soc persona, de vegades sento que em batega el cap,
No creguis que m'estic queixant, això és una reflexió basada en fets reals,
I si penso en tot el que ha passat, encara em sorprenc, no sé com he arribat.
Trenta, més o menys trenta,
cauen com esmorzar un cigaló d'absenta.
Trenta, cauen trenta, en honor a la veritat,
Trenta em cauen trenta, almenys m'han agafat,
sent un panxa contenta.
Trenta, quina gresca,
Mentre segueixi en peu, que no acabi la festa.... Que no acabi la festa
