Tres anys
Clams, rere parets a dins les cases,
tot pregant a Déu salvar el seu demà.
Plorar per aquells qui s'estimaven:
van marxar de nit cridats a defensar.
Del dolor només quedà la destrucció,
lletges imatges de ninots
donant respectes: creadors de por.
Ignoraven què és tenir la sensació
que transmetien on la por
deixava ànimes en dol.
Gran caudell,
morter indecent,
causant de sang,
de cossos que jeuen desfets.
Innocents, casuals
assassinats,
cridant cruelment.
Tres anys amb l'horror a la pell
i morts sense seny.
Nens rodant pel terme sense pare
van tenir a algú en altres temps de pau.
Rierols tenyits de roig mentre baixaven.
Grans deserts de pedra i sang on es lluità.
Camps oberts, on habitaren els grans prats,
ara són plens de creus, de mal.
Resguarden restes d'avis estimats.
El temor enfront combats, les morts d'antany,
es fa latent pel que quedà:
famílies viudes i orfanats...
Autor(es): Jordi Domènech Bonilla
