Tres maletes

Fora des Sembrat

Quina ruïna haver de viure sempre així.
Tres maletes conviuen sense massa sort.
Una d'elles és blanca plena de records.
N'hi ha dues negres, que juguen mentre es fa fosc.
Viuen a un pis de 150 habitacions,
bones vistes, avui estrenen menjador.
Hi ha conflictes, ses tres volen tenir raó,
no se n'adonen que amb un va just, tres seran
molts.
Sobreviure dins un espai tant gran
et fa viure moments molt complicats,
no els ajuda, confon es personal.
Ja ho diuen dos són massa,
tres multitud. Em quedo amb tu.
No perdis esperances.
No t'aturis, aguanta.
El món t'espera amb ganes,
ha arribat es moment.
Que no et passi que no es perdi.
Vol tancar els ulls i veure que és al seu costat.
No té pressa, ses coses van com han d'anar.
Ses maletes són buides en algun racó.
Agafa força, amb un va just, tres seran molts.
Sobreviure dins un espai tant gran
et fa viure moments molt complicats,
no els ajuda, confon es personal.
Ja ho diuen dos són massa,
tres multitud. Em quedo amb tu.
No perdis esperances.
No t'aturis, aguanta.
El món t'espera amb ganes,
ha arribat es moment.
Sabran encendre tres calius d'energia,
inconscients del que suposa viure bé.