Trista vida
hola, sóc Marta i tinc 12 anys és a dir, un quart de tota la vida
on jo ja he disfrutat dia a dia al màxim de la meva infància
però avui, tot és distint els meus pares ja no estan ací
per desgràcia a la calçada es van quedar al guardarails
de vegades pense, en que nosaltres no som res l'ésser humà
tan sols es una formiga vagant pel univers ben amagat
les pastilles no m'ajuden a evadir-me d'aquesta depressió
cada nit us il·lumineu al cel com si fóreu estreles de la constel·lació
Raquel, 20 anys, es fixa en les models que van damunt de la passarel·la
ella vol se com aquesta i aquella es veu grossa i per això no menja
el seu cos li demana energia necessita una bona alimentació
el seu cos li diu que no pot mes ací es el final d'aquesta transició
el més preocupant de tot és que les noies que sofrixen aquest problema
creuen estar fent el correcte sense saber res d'aquest tema
l'estúpida enfermetat del segle 21 on els principals factors són
l'educació, la família, el col·legi i sobretot l'asquerosa televisió
Josep, ja és major, 44 anys i 3 fills amb 3 néts al clatell
a desembre el diagnosticaren un terrible càncer a la pell
la enfermetat no melanoma sobre ell ja que és la més freqüent
si teniu la pell molt blanca no estigueu al sol durant molt de temps
el nitrogen liquid per a destruir les cél·lules malignes no el curarà
hi ha molts tractaments però no el salvarà tan sols el ajudarà
no sap, si durara 2 setmanes, o 3 anys el que te clar es
que li queden 3 dies de vida per a disfrutar i ni un dia mes
que trist és veure com la teva fi esta prop
que trist és veure com el teu amic esta prop del sol
que trist seria veure com al teu pare li queden 2 dies tan sols
que trist seria veure des de el cel la teva filla plorant pel sol
que trist és veure com el teu marit drogoaddicte et maltracta
que trist és veure com la teua vida depèn de una burxada
que trist seria veure com cada vegada queda menys de tu
que trist seria veure com la teua preciositat es perd amb tu
que trist és tot, però que trist és tot açò
veure com malalties que ens envadeixen cada dia es desfan en un tros
en un tros de cendra, en això és el que ens convertim
quan paguem els errors de la naturalesa i ja no sabem per on eixir
Pere, 30 anys, no sabria viure sense el alcohol i les drogues
és addicte a qualsevol substància que li porte a les estreles
a la seua dona la maltracta els fills no volen ni veure'l
sempre arriba a casa pegant crits amb algun amic camell
Pere beu per plaer una ratlla de coca i ja anirem prou contents
una i altra burxada al braç i ja ens posem a 100
els diners del salari per a mi i per als meus xiquets res
un poquet de speed i per a la mare algun que altre cogollet
que trist és veure com la teva fi esta prop
que trist és veure com el teu amic esta prop del sol
que trist seria veure com al teu pare li queden 2 dies tan sols
que trist seria veure des de el cel la teva filla plorant pel sol
que trist es veure com el teu marit drogoaddicte et maltracta
que trist es veure com la teua vida depèn de una burxada
que trist seria veure com cada vegada queda menys de tu
que trist seria veure com la teua preciositat es perd amb tu
que trist és tot, però que trist és tot açò
veure com malalties que ens envadeixen cada dia es desfan en un tros
en un tros de cendra, en això és el que ens convertim
quan paguem els errors de la naturalesa i ja no sabem per on eixir
Autor(es): Vincen-T,Base instrumental d'ús lliure
